Les nostres primeres classes de didàctica!

Per fí va arribar la setmana que tant esperàvem, amb immenses curiositats que ens menjaven per dins i sobretot, saber amb qui compartiríem tants moments al llarg de tot l'any..
Aquest blog anem a dur-lo en marxa Núria Sánchez i Belén Fliquete, estudiants de primer de Magisteri a la Universitat de València, i esperem fer-ho de la millor forma possible.

Farà dues setmanes vam començar la classe de Didàctica amb el nostre professor Carles, el qui va proposar fer una activitat de presentació al pati per poder conèixer-nos millor entre nosaltres, agafar confiança i pot ser, perdre alguna que altra por. Ens va posar amb un cercle i havíem de dir una de les qualitats més especials que teníem, junt amb una onomatopeia.

Amb aquesta activitat de presentació, Carles volia fomentar la participació de tota la classe, per relacionar-nos.
Dins l'aula anem a passar molt de temps al costat dels nostres companys.
Dins l'aula anem a aprendre la major part de les coses que aprendrem durant la nostra vida.
Dins l'aula podrem expressar les nostres idees i debatir-les amb tots.
Per tant, podem concloure que "l'aula és un espai de vida".

Va ser una activitat de lo més interessant!



Finalitzada la presentació vam pujar a classe i vam fer una segona activitat.

Carles ens va repartir uns post-its per escriure totes aquelles preguntes que ens paregueren interessants o dubtoses sobre la asignatura. Després vam comentar les preguntes i les vam resoldre entre tots d'una manera divertida i sobretot, participativa per part de tota la classe.
Finalment, per acabar la classe, Carles ens explicà com anava a desenvolupar l'assignatura i ens va repartir una sèrie de textos per llegir-los i comentar-los al dia següent.

Eixa setmana, vam tindre la següent classe on vam explicar cada u el text que ens havíem llegit en casa per a que l'altra part de classe coneguera els textos per poder opinar tots. En concret, a nosaltres ens va tocar el text de 'Mestres per a tota la vida" el qual feia un recorregut d'una mestra al llarg de tota la seua docència.
A més, al finalitzar la classe, vam destacar aquelles frases que ens vam parèixer interessants.

Al principi del text, hi ha un fragment que em va cridar molt l'atenció, el fragment és aquest:

"Dificultats per educar en aquelles condicions" i "per reforçar el meu desig de ser mestra i no deixar-me vencer per les dificultats i sortir fugint"

Quantes vegades haurem tirat la tovallola per les dificultats que ens puguen sortir a l'hora de fer qualsevol cosa?  Estem acostumats a que tot siga molt fácil i sense cap inconvenient per davant, però tot será així durant la resta de la nostra vida?

És clar que no. He d'admirar la gent que fa el que realment li agrada a pesar de totes les dificultats qu trova en el camí. Sense importar-li res del que puga pasar.

Estima i fes que t'estime pel que fas.