ENS APROPEM AL FINAL...😳

Encara que estem quasi al final d’aquest assignatura, seguim aprenent dia a dia!

Aquesta setmana va començar amb un vídeo de les nostres companyes molt interessant. Un professor parlava de la importància de la seua professió: “Nuevos retos de la educación”.

Nosaltres, els docents, deuríem començar el nostre treball fent-nos la pregunta “Com cal que siga una mestra?”. La primera cosa essencial és l’actitud que mostre a les petites personetes que tens al teu carreg, ja que “Som uns privilegiats, però això comporta una gran responsabilitat”. La nostra responsabilitat és fer una societat millor, i això sols es pot aconseguir tenint com a base de l’educació el respecte. “L’educació cal que siga com una pizza, amb base de respecte sempre, i la combinació d'ingredients (didàctica, avaluacions, coneixements..) que un considere”.

Perquè si és un element de canvis en la societat tan important, a ningun xiquet li agrada anar a l’escola? Deuríem fer que els xiquets vingueren per la seua iniciativa, i no perquè els pares les diuen “és la teua obligació”. Per fer això, cal que els escoltem, que els fem sentir que són tan important o mes que la resta de la societat, que coneixem a tots i cadascun d’ells i fer que quan recorden eixa etapa de la seua vida quan siga major, la veuen com un lloc on podia ser ell mateix, on l’ensenyaren a desenvolupar la seua creativitat (i no l’obligaren a ser com siga) i l’escoltaren i varen resoldre les seues curiositats.

Així, la nostra feina com Mestres no és canviar als xiquets, sinó canviar les perspectives dels xiquets; donar-les ferramentes per ser un xiquet i un adult feliç.

Amb el vell de punta després d’escoltar aquest vídeo, vàrem comentar el llibre “Mañana examen”. Reflexionarem sobre diverses coses, però m’agradaria destacar la idea que desenvolupa el llibre sobre l’avaluació. Encara que aquesta depenga molt del tipus de mestra (tècnica, pràctica o crítica) cal que s’avalue si s’han complit els canvis, es a dir, el aprenentatge són canvis de conducta, i nosaltres planifiquem com canviar-los, així que haurem d'avaluar si s’han produït als canvis planificats.

Deuríem separar les coses per a examen i les coses per a reflexionar, de manera que, com a la pedagogia, sols és avalua l’observable? Jo crec que des de ben xicotets ja es devia fer alguna cosa com aquest blog, a forma d’avaluació. Encara que al principi ens pareixera, i parega un treball costós, jo mateixa he vist que cada vegada em costa menys reflexionar sobre cada cosa que comentem en classe a més d'escriure en valencià! Amb aquestes coses pots avaluar molt més que amb un examen, a més de fer que els continguts no els memoritzen per a escopir-los a l'examen, sinó que els treballen i investiguen com a ferramentes per al futur.

 També vàrem parlar de l’autoavaluació, un tema un poc complex, però que jo no descarte. Pense que pot ser útil però com avaluació de l’esforç, amb els xiquets un poc més majors (amb mes ètica) i com una orientació per a la mestra, no com avaluació final.

Finalment ens posarem a treballar amb la nostra unitat didàctica, que amb tot el que hem comentat, cada vegada és més difícil pensar com fer-ho per reunir totes les qualitats que treballem per a ser una bona mestra, però més fàcil fer-ho bé i adequat.

Aquesta setmana ens vàrem dividir el treball de forma que cada una pensara 4 activitats en les quals estigueren incloses totes les assignatures i així després elegiríem les més originals i completes. El dimarts vàrem elegir les activitats, fent la programació d’elles , dia per dia, les dues setmanes, i ens vàrem donar compte de què no és tan fàcil com pareix. Pensar les formes de desenvolupar les activitats, el temps, com reaccionaran els xiquets.. és més difícil que pensar una activitat creativa. Per a solucionar això, Carles ens va donar unes pautes i al dia següent, dijous, vàrem modificar la programació i algunes de les activitats que, sense donar-nos compte, eren mescla de tradicional-projectes. Deixarem tot organitzat a falta de desenvolupar les activitats.

Ja ens sentim quasi mestres!!!