FOGUERA DELS CONTINENTS

 Després de què la companya Alba començara la classe parlant de les desigualtats entre homes i dones, xiquets i xiquetes, se’n va venir a la ment una cançó que vaig escoltar dies enrere.  

La cançó parla d’unir els països en una mateixa foguera, deixant a un costat les diferencies i trobar i traure les coses positives d’aquesta unió de cultures.
Letra cancion

Això em va fer pensar en l’escola, ja que l’escola és com la foguera de la qual parla, en ella es reuneixen xicotetes persones molt distintes, teòricament, però amb els mateixos objectius. Els xiquets no entenen de diferències a l’hora de jugar i passar l’estona a classe, tots són amics, tots són iguals.   

Per aquest motiu, el paper de la mestra cal que siga impulsar aquesta igualtat, mostrant que les diferencies de cultura, físic o personals es una cosa molt positiva. Si tens un xiquet africà en classe, perquè no aprofitar que ell no cal que es pinte la cara per a fer de Baltasar el rei mag? 
 Perquè no promoure la diferència d’alimentació entre cultures fent un esmorzar en el que cadascú porte un menjar típic per poder coneixer nous? 


Com diu la part de la cançó “Y en el trozo de hoguera que a mi me tocó, bailan las calles de cuba; Y en el trozo de hoguera que a mi me tocó, hay libros de Alejandria, y el fuego en sus poesias desprende el olor del viejo luchador” tens que trobar tot el positiu que tingues prop, et toque la classe que et toque a l’escola, de tot es pot traure alguna cosa bona i nova per a l’aprenentatge.