Una pel·licula que et farà reflexionar....FORREST GUMP.

Just ahir vaig estar mirant una de les pel·lícules més commovedores que mai havia vist!

 A més, he pogut aprofitar-la per fer una petita reflexió per al nostre blog ja que apareixen uns valors i unes característiques que tenen alguna cosa que veure en les nostres classes de didàctica.

El protagonista de la pel·lícula, Forest Gump,  sofria una invalidesa. Per lo tant, havia de portar uns aparells ortopèdics en les cames . Això, va provocar que rebés moltes burles i que sofrís assetjament escolar. Però, per un altra banda coneix a Jenny del que queda completament enamorat de ella però que sols són millors amics.

Però això no va ser cap impediment per a ell per aconseguir tot allò que volia fer. A pesar de la seua invalidesa, va ensenyar a ballar a un dels hoste que estava on ell vivia amb sa mare.  A més, l’entrenador Bear Bryant de l’equip de futbol americà, li va concedir l’oportunitat de jugar a la Universitat de Alabama ja que va veure la seua habilitat de córrer molt ràpid.

Un temps després, es enviat a la guerra de Vietnam en la qual moren molts companys estimats per ell. A més, passa alguns dies al costat de Jenny i li demana matrimoni, però ella sempre acaba rebutjant-li.

Finalment, Jenny torna a la seua vida i li diu que està embarassada d’un fill seu. Més tart, el xiquet naix però ell mor al cap de poc de temps.

Ara, vos mostraré la escena en la que Forrest Gump aprèn a córrer.

Amb aquesta escena podem veure, per una banda, l’assetjament escolar que sofreix Forrest per part dels companys al voler anar a perseguir-lo per pegar-li. Però gràcies a això, va aprendre a desenvolupar la faceta que tenia de córrer.  

Pense que no hem de jutjar a ningú per les aparences o per lo que veiem a simple vista ja que ens podem endur una grata sorpresa. A pesar de la invalidesa va ser capaç de fugir dels companys i molt més ràpid que ells.

 He aprés amb aquesta escena que si una persona realment vol fer allò que desitja, amb força de voluntat i ganes, sempre ho podrà aconseguir. No podem jutjar a ningú!

Un altra escena que em va cridar un poc l’atenció va ser aquesta:

Hi ha diferents tipus de persones. Vull dir, ningú es igual a l’altre, ja siga per aparença, personalitats, punts de vista...

Pense que l’educació que va rebre Jenny es admirable. Mentre que tot el mon deixava de banda a Forrest ella li va demanar que si volia seure amb ella.

Quan jo era més menuda, quan la gran majoria dels xiquets odiaven a un altre xiquet, per instint i per no sentir-te rebutjat, tu també l’odiaves. I pense, que Jenny va tindre la suficient personalitat i EDUCACIÓ per fer allò que va fer.

Deixant de banda tot açò, he de dir que la BSO de Forrest Gump és una de les millors que he sentit en la meua vida!!!! I per això, vull acabar aquesta entrada deixant-vos un enllaç de l’orquestra de Viena interpretant aquesta BSO.

BSO Forrest Gump