Nova setmana, nous reptes!

Una setmana més tinc el plaer de poder escriure al nostre blog.

Aquesta setmana, la nostra companya Sara Bravo va començar la classe explicant-nos una tragèdia que va succeir a Alzira, el seu poble.

Un matrimoni jove estaven passant per mals moments i la dona volia el divorci però malauradament, ell no. Aleshores, ell li va dir que si es divorciaven, mataria a la filla que tenen en comú. Però ella pensava que ell no seria capaç de fer-ho i se'n va anar a treballar com tots els dies.

Finalment, quan va tornar de treballar va trobar als policies i als de la funerària perquè l'home havia matat a la filla i després, ell es va tirar per un 2n pis. No es va fer res.


Quan Sara ho va contar hem vaig quedar molt impactada, però, a la vegada no. Ja que segueixen havent tot tipus de maltractament i violència per part de l'home.
A vegades, em faig una pregunta i pense, si no ens haveren educat en una societat patriarcal hi hauria igualment aquests tipus de casos?

Pense que sí que hi hauria, però moltíssim menys. Molta gent que fa aquest tipus de coses pensa que realment ho està fent bé i que és el millor per a tots.

Aquesta societat està canviant però molt a poc a poc. Encara hi ha molt per fer.

La nostra tasca d'educar i transmetre una educació correcta és molt important.

Per una altra banda, Carles va llegir un fragment d'un text anomenat EL TACTO DE LA ENSEÑANZA. A més, ens va repartir una frase per grups perquè reflexionarem un poc.

A mi i al meu grup ens va tocar la següent frase: El tacto se manifiesta como seguridad en diferentes situaciones.
El tacte és molt important tindre'l present en moltes situacions on estiguen xiquets menuts, ja que no tenen la mateixa capacitat d'adaptar-se a un lloc que el major sí que la te. És per això, que la mostra de tacte i estima ajuda molt a sentir-se segur i amb tranquil·litat en alguna situació.

A més, pense que els professors han de mostrar-se molt segurs davant dels seus alumnes, encara que no tinguen eixa seguretat, han de mostrar-la. Això, farà que el xiquet també se senta més segur i molt més còmode.

Aquesta situació pot arribar a ser un poc complicada per als professors i pot suposar, a la llarga, estrés per la pressió acumulada.

A més, Anna Blanes va comentar que un dia va estar amb una xiqueta que sa mare li pegava. D'ahí la importància que té el tacte en l'escola. Si no hi ha tacte per part de la família, els xiquets han de sentir-se almenys a algun lloc bé.

El dijous, Mar Salas va començar la classe ficant un vídeo anomenat "Ser maestro".

En aquest vídeo podem veure la presència del tacte per part del professor cap a l'alumne.
En aquest cas, a l'alumne li suposa molt complicat seguir el ritme de la classe, és a dir, no té la mateixa capacitat d'aprenentatge tan ràpid que un altre xiquet.

El professor se sent identificat amb ell, ja que també ho va sofrir. Aleshores decideix ajudar-lo perquè no se sentís diferent o desplaça't.
Amb aquesta mostra de tacte per part del professor, l'alumne és capaç de fer tot allò que vol aconseguir. A més, el professor no li diu que té que fer-ho millor sinó que ELL l'ajuda a millorar i a progressar.

Una frase que envolta tot açò i que m'agrada molt, és: "No es tracta d'ensenyar, si no es tracta de crear una situació que el xiquet aprenga"
És de veres, per molt que un professor faja l'acte d'ensenyar a un xiquet, però aquest no aprén res, no té cap sentit.

Pense que el professor ha de crear una situació en la qual el xiquet se senta còmode i sense rebre cap tipus d'amenaça, discriminació... que puga afectar el seu desenvolupament i aprenentatge.
Per al xiquet serà molt més fàcil desenvolupar-se i aprendre al rebre tacte per part del seu professor. És molt important aquesta relació entre professor i alumne.

Per finalitzar la classe vam parlar de l'espai dins de l'aula.
Carles ens va fer pensar com seria per nosaltres la millor manera per distribuir les taules a la nostra aula.
Mentre que ho pensàvem, Carles va dir la seua i era d'aquesta manera:

Aquesta disposició d'aula era un poc estranya. Alguns alumnes els agradava, ja que veien molt bé la pissarra i era ideal per fer treballs en grup. Però en el meu cas, no m'agradava, ja que estava d'esquena a la pissarra i no veia res.
Per a Carles la millor manera de treballar en grup i per l'espai que hi havia era eixa. Així que, ens vam posar d'eixa manera.
En canvi, la nostra proposta era un poc diferent. Aquesta era:

La nostra proposta per a la classe de 5 anys era formar grups de 5 en el que tots miraren la pissarra i pogueren treballar d'una manera més fàcil en grup i que afavorira les relacions socials entre ells.