L'EDUCACIÓ: UN VIATGE MOLT LLARG
SEGONA SETMANA DE NOVEMBRE
El dimarts la nostra companya Alba va començar la classe parlant de
les desigualtats que veu ella tots els caps de setmana al seu treball
d’hoteleria, on donen per fet que l'home és el que ha demanat la cervesa i el que ha de pagar.
Després varen parlar un poc de Freinet, un Mestre francés
que va impulsar noves tècniques i formes l’aprenentatge basades en la llibertat
de l’alumne, on les experiències personals de cadascú són l’element clau, els
mestres no són una autoritat, no se les diu que cal fer, sinó ells mateixos
investiguen i creen. Així utilitza tècniques com la impremta, les conferències,
la geografia en viu i directe, la llibertat d'escriptura, la correspondència
amb altres centres, entre altres. Amb tot això el xiquet te la motivació de què
el que ell fa és important, no hi ha autoritat que li diga el que fer y com
fer-ho, s’impregna dels coneixements dels altres, tant amb el que exposen en la
llibertat d’escriptura, les experiències, la investigació individual com amb la
correspondència amb altres xiquets. A més, a l'introduir la impremta en
aquestes tècniques fa veure als xiquets que el que ells creen no és tan sols
per a ells, es creen revistes útils per a altres i se les introdueix en un món
nou molt més motivador i interessant. Deixar a un costat la forma avorrida
d'explicar com és una muntanya podent anar a veure-la en directe, igual que
explicar matemàtiques amb fórmules, deixant-los plantejar problemes seus propis
i buscant la forma de resoldre-ls. No avaluar és altre dels punts importants de
Freinet, crear activitats que suposen una autocorrecció, que el professor no
siga una autoritat sinó una supervisió.
- El xiquet és igual que l’adult.
- Ser més major que ells no significa estar per dalt d’ells.
- En el comportament d’un xiquet influeix l’estat fisiològic, orgànic i constitucional.
- A ningú li agrada que li manen (antiautoritarisme).
- A ningú li agrada alinear-se, aquest significa estar sotmés a algú.
- A ningú li agrada que li obliguen a fer una tramesa.
- A tots ens agrada elegir el nostre treball.
- A ningú li agrada treballar com un robot, sense objectius, amb rutines.
- És important motivar el treball.
- Cal impulsar l'èxit i no el fracàs, a ningú li agrada.
- Cal donar-li més importància a l’experiència pròpia que a la demostració i explicació per part del mestre.
- La memòria sols es valida quan s’aplica a l’experiència de la vida, d’altra manera no es útil per aprendre.
- No s’aprén per normes i regles, sinó per experiència.
- Cal cultivar la intel·ligència en tots el seu àmbits, no sols en el de la memòria.
- Cal parlar menys i deixar al xiquet treballar.
-
No cal castigar, a ningú li agrada ser sancionat.
- Qualificar és un error.
- Al xiquet no li agrada treballar com a ramat, és millor el treball individual.
- És molt important l’ordre i la disciplina a classe.
- La sobre carga en classe és un error.
- Una societat democràtica es crea en una escola democràtica, el professor no ha de demostrar autoritat.
- La dignititat s’impulsa des del respecte entre ells i el respecte cap al professor.
- És necessària una actitud optimista i d’esperança.
Per finalitzar la classe del dimarts vàrem treballar en
grup per posar en comú idees de com introduir, de manera innovadora, les TIC a
les seqüències donades anteriorment. Com per exemple vam proposar que per a
saber el que saben els xiquets, projectar una imatge i preguntar-les, o
utilitzar un joc de preguntes i respostes que et diu que percentatge el sabia i
qual no; o per a produir informació, no posar el llibre de text a la tauleta
sinó exposar, per exemple, el vocabulari d’angles amb imatges, sons, i
moviment, a la vegada que escolten una cançó i una història, i després un joc
per a asseure el que han vist. Finalment, per a avaluar, pensarem en el mateix
joc del principi, però de forma avaluativa.
El dijous va començar la classe Rita contant-nos una
situació que havia viscut a l’eixida d’un col·legi amb un pare, uns xiquets i
una mestra que va intervindre al final. Aquest va donar lloc al debat de què
grau d'implicació han de tenir els mestres fora de l’escola, i Carles va
explicar-nos que el deure d'una mestra és intervindré dins de la mesura que
pugem. Segons la situació i el moment, no és una cosa de solució única.
Aquest em va fer recordar una de les meues pel·lícules
favorites, "El viatge més llarg", que conta dues històries però una d’elles és la d'un matrimoni del
qual la dona es fa mestra i com que no podia tenir fills s’implica tant en un
xiquet ,que viu amb el seu oncle perquè els seus pares l’abandonaren, que vol
adoptar-lo però no la deixen. Ella li diu “pots ser el que volgués ser”. Així,
quan el xiquet és fa major es forma com a mestre, i fa un retrat de la seua
mestra, amb la foto que ella li va deixar de record, on posa “Ruth, la meua
mestra, em va dir que podia ser el que jo volguera ser”, el qual deixa com a
regal quan mor (donant una classe) per a Ruth. Aquest et mostra la importància
de la implicació d’una mestra o la famosa frase “ensenyar és deixar senyal en
la vida d’una persona”.
Relació seqüència
didàctica-TIC:
· Recerca d'informació: problema de saber transformar la informació en coneixement (comparacions, fiabilitat, intencionalitat..)
· Treball en grup: piratepad.net per a document conjunt, delicius per a marcar pàgines que vas trobant sobre el que busques.
· Per activitats de producció: youtube, vimeo, prezi, blogger, videolit, power point.
· Comunicació entre professor-alumne: edmodo..
· Avaluació: rúbriques d’avaluació.
El dimarts la nostra companya Alba va començar la classe parlant de
les desigualtats que veu ella tots els caps de setmana al seu treball
d’hoteleria, on donen per fet que l'home és el que ha demanat la cervesa i el que ha de pagar. 
Després varen parlar un poc de Freinet, un Mestre francés
que va impulsar noves tècniques i formes l’aprenentatge basades en la llibertat
de l’alumne, on les experiències personals de cadascú són l’element clau, els
mestres no són una autoritat, no se les diu que cal fer, sinó ells mateixos
investiguen i creen. Així utilitza tècniques com la impremta, les conferències,
la geografia en viu i directe, la llibertat d'escriptura, la correspondència
amb altres centres, entre altres. Amb tot això el xiquet te la motivació de què
el que ell fa és important, no hi ha autoritat que li diga el que fer y com
fer-ho, s’impregna dels coneixements dels altres, tant amb el que exposen en la
llibertat d’escriptura, les experiències, la investigació individual com amb la
correspondència amb altres xiquets. A més, a l'introduir la impremta en
aquestes tècniques fa veure als xiquets que el que ells creen no és tan sols
per a ells, es creen revistes útils per a altres i se les introdueix en un món
nou molt més motivador i interessant. Deixar a un costat la forma avorrida
d'explicar com és una muntanya podent anar a veure-la en directe, igual que
explicar matemàtiques amb fórmules, deixant-los plantejar problemes seus propis
i buscant la forma de resoldre-ls. No avaluar és altre dels punts importants de
Freinet, crear activitats que suposen una autocorrecció, que el professor no
siga una autoritat sinó una supervisió.
Així, el mètode Freinet es tracta de crear, innovar, no
seguir un patró, experimentar i canviar a poc a poc la nostra practica com a
mestres.
En la meua escola sols es va fer la correspondència amb
altres centres, enviàvem cartes als altres xiquets una vegada al mes, i les
contàvem que havíem fet. A vegades agafàvem idees d'ells respecte a activitats
que ens contaven, inclús al final de curs vàrem fer una excursió per veure-ls
perquè els havíem agafat afecte. Les tècniques de Freinet es devien fer en tots
els centres, potser no totes, però si una varietat, fer que l’aprenentatge fóra
motivador i mes que anar a l’escola a escoltar al mestre i després fer els
deures a casa, ja que la professió de mestra cal que vinga de vocació, i la
vocació comporta buscar el millor per als teus alumnes, que estiguen còmodes i
motivats, i que aprenen al mateix temps, no devia importar el treball que lleva
darrere aquestes tècniques..
També vàrem parlar dels invariants pedagògics, principis
pedagògics que no han de canviar encara que canvien en canviar de cultura, els
quals si complim, evitarem decepcions i errors comuns. Aquestes són definides
per Freinet com:
- El xiquet és igual que l’adult.
- Ser més major que ells no significa estar per dalt d’ells.
- En el comportament d’un xiquet influeix l’estat fisiològic, orgànic i constitucional.
- A ningú li agrada que li manen (antiautoritarisme).
- A ningú li agrada alinear-se, aquest significa estar sotmés a algú.
- A ningú li agrada que li obliguen a fer una tramesa.
- A tots ens agrada elegir el nostre treball.
- A ningú li agrada treballar com un robot, sense objectius, amb rutines.
- És important motivar el treball.
- Cal impulsar l'èxit i no el fracàs, a ningú li agrada.
- Cal donar-li més importància a l’experiència pròpia que a la demostració i explicació per part del mestre.
- La memòria sols es valida quan s’aplica a l’experiència de la vida, d’altra manera no es útil per aprendre.
- No s’aprén per normes i regles, sinó per experiència.
- Cal cultivar la intel·ligència en tots el seu àmbits, no sols en el de la memòria.
- Cal parlar menys i deixar al xiquet treballar.
-
No cal castigar, a ningú li agrada ser sancionat.- Qualificar és un error.
- Al xiquet no li agrada treballar com a ramat, és millor el treball individual.
- És molt important l’ordre i la disciplina a classe.
- La sobre carga en classe és un error.
- Una societat democràtica es crea en una escola democràtica, el professor no ha de demostrar autoritat.
- La dignititat s’impulsa des del respecte entre ells i el respecte cap al professor.
- És necessària una actitud optimista i d’esperança.
Crec que és molt difícil complir totes les invariants que
Freinet proposa, però una bona mestra devia complir almenys la mitat, de forma
que les activitats explicades anteriorment funcionaren a la perfecció.
Per finalitzar la classe del dimarts vàrem treballar en
grup per posar en comú idees de com introduir, de manera innovadora, les TIC a
les seqüències donades anteriorment. Com per exemple vam proposar que per a
saber el que saben els xiquets, projectar una imatge i preguntar-les, o
utilitzar un joc de preguntes i respostes que et diu que percentatge el sabia i
qual no; o per a produir informació, no posar el llibre de text a la tauleta
sinó exposar, per exemple, el vocabulari d’angles amb imatges, sons, i
moviment, a la vegada que escolten una cançó i una història, i després un joc
per a asseure el que han vist. Finalment, per a avaluar, pensarem en el mateix
joc del principi, però de forma avaluativa.
Encara que el dijous, Carles ens va explicar altres noves
formes d’utilitzar les TIC.
El dijous va començar la classe Rita contant-nos una
situació que havia viscut a l’eixida d’un col·legi amb un pare, uns xiquets i
una mestra que va intervindre al final. Aquest va donar lloc al debat de què
grau d'implicació han de tenir els mestres fora de l’escola, i Carles va
explicar-nos que el deure d'una mestra és intervindré dins de la mesura que
pugem. Segons la situació i el moment, no és una cosa de solució única. 
Aquest em va fer recordar una de les meues pel·lícules
favorites, "El viatge més llarg", que conta dues històries però una d’elles és la d'un matrimoni del
qual la dona es fa mestra i com que no podia tenir fills s’implica tant en un
xiquet ,que viu amb el seu oncle perquè els seus pares l’abandonaren, que vol
adoptar-lo però no la deixen. Ella li diu “pots ser el que volgués ser”. Així,
quan el xiquet és fa major es forma com a mestre, i fa un retrat de la seua
mestra, amb la foto que ella li va deixar de record, on posa “Ruth, la meua
mestra, em va dir que podia ser el que jo volguera ser”, el qual deixa com a
regal quan mor (donant una classe) per a Ruth. Aquest et mostra la importància
de la implicació d’una mestra o la famosa frase “ensenyar és deixar senyal en
la vida d’una persona”.
Açi deixe la pelicula completa encara que la part que he mencionat es troba al minuts
1:37:00 i 2:05:00.
Després vàrem terminar la part de teoria, com he dit
abans, Carles ens va informar de les tècniques i ferramentes que podem usar per
a introduir les TIC a classe.
- Model tradicional: qüestionaris, activitats tancades i utilització de llibre de text digital. És més atractiu però no canviem res.
- Model tecnològic: cada alumne va al seu ritme, si encerta, avança si no. És dissenyen els objectius i les activitats. Webquest molt tancades.
- Model de projectes
· Recerca d'informació: problema de saber transformar la informació en coneixement (comparacions, fiabilitat, intencionalitat..)
· Treball en grup: piratepad.net per a document conjunt, delicius per a marcar pàgines que vas trobant sobre el que busques.
· Per activitats de producció: youtube, vimeo, prezi, blogger, videolit, power point.
· Comunicació entre professor-alumne: edmodo..
· Avaluació: rúbriques d’avaluació.
Finalment ens va posar una pel·lícula japonesa “pensant
en els altres”, del professor Toshiro Kanamori.
Aquest professor basa el seu ensenyament en les “cartes
al quadern”, cartes que escriuen els xiquets per exposar-les als altres y
aprendre uns dels altres, compartir experiències. Això es veu quan un dia un
dels xiquets comença contant que s’ha mort el seu avi, i a partir d'ací les
altres conten les seues experiències. Una xiqueta per fi ix cap a fora el seu
dolor de què el seu pare va morir quan tenia 3 anys y ella no havia parlat
d'això perquè pensava que les altres la tractarien com estranya als altres.
Molts recorden alguna mort propera, “deixa que la gent visca en el teu cor” diu
el professor per aliviar-les. Als dies següents aquesta xiqueta porta un dibuix
que va fer el seu pare abans de morir, estant la resta molt interessats amb
això, converteixen l'expressió de la xiqueta en una felicitat per l’orgull del
seu pare, ja no el veu com una cosa mala. Al professor se li van morir dos
fills per la qual cosa vol ensenyar als seus alumnes el valor que té la vida,
fomentant les experiències.
Comentarios
Publicar un comentario