ADEU OCTUBRE!

De sobte ja hem arribat al final d’octubre, i comencem la última setmana comentant una foto sobre una professora esborrant els dibuixos que un xiquet feia en la pissarra. Aquest ens va fer pensar, i de veres l’escola impulsa la creativitat? L’ha impulsat alguna vegada? Quan de ben xicotet ja et diuen que has de dibuixar una casa amb un triangle i un quadrat, una flor amb 5 pètals i pintar-la de roig o qualsevol directriu per “ensenyar-te”, estan posant límits a la imaginació que pot tenir un xiquet.

També vàrem comentar els tallers als quals hi havíem assistit la setmana d’activitats complementàries, entre els quals es trobava el taller d’avions de paper d’Estructura Social. És tan sols la papiroflèxia diversió i entreteniment? Pot ser també és una activitat de concepció i organització de l’espai, això que sol estar en el currículum de matemàtiques però que com és per veure, també es pot donar d’una manera divertida i més entretinguda.

A més, el taller de com un xiquet afronta la mort d’una persona propera va fer que Carles ens recomanara ver un vídeo d’un professor japonés que utilitza un mètode especial mitjançant cartes.

Finalment donarem la teoria del currículum, per la qual cosa el següent dia havíem de traure els llibres nostres de primària, i així analitzar més que el currículum, el que transmetien aquells llibres. Als nostres, vàrem trobar moltes diferències de matèria i editorial, ja que matemàtiques de Vicens Vives (2008) fomentava la cultura general, intruint cada tema amb una informació que fera que els xiquets s’adonaren de la utilitat d’aquell temari, o simplement per anar familiaritzant-los amb conceptes, fets històrics o realitat quotidiana En canvi, el de castellà de Bromera (2009) no contenia quasi cultura, es centrava en teoria i activitats sobre la teoria. A més, tenia contradiccions com mostrar moltes vegades els esports com sols de xics o imatges de famílies on la mare acompanya als xiquets a l’escola i el pare va a treballar però després té un tema dedicat a la igualtat de les dones.

Per finalitzar, he de comentar la frase “darrere de cada broma hi ha una certa quantitat de veritat” que em va cridar l’atenció quan una companya va iniciar aquesta segona classe de la setmana amb un vídeo anomenat “Querido papa, algun dia me llamaran puta”. Aquest vídeo ens mostrava el masclisme que sense voler ja es transmet en l’escola quan els xiquets fan bromes d’aquest estil i no se les diu res per ser xiquets. Així creixen ambles mateixes bromes que un dia deixen de ser bromes. Per això, hauríem de tenir en compte també el temps lliure de l’escola, i l’educació en tots el sentits, no sols en l’aula.