SEGONA SETMANA, AIXÒ ES POSA INTERESANT...

El dimarts començàvem una nova setmana de l’assignatura de didàctica i Carles va començar llegint-nos un conte que li havia cridat l'atenció per a fer-nos reflexionar sobre això, manant-nos així que cada dia portarem una persona de classe qualsevol article, experiència, notícia, vídeo, etc., que ens pareixia interessant i exposar-lo a la classe, d’aquesta manera aprendrem dels nostres Companys i podem debatre coses que potser no havíem pensat mai.

Després, semblava una classe habitual en la qual el professor explicava el temari sobre els tipus de Mestres/as:

-Teòrics: 

• Objectiu
•  Aplicació exclusiva del currículum sense qüestions sobre ell
•  No preocupació pels valors ètics
•  Planificació i avaluació

-Pràctics: 

• Reflexionar
• Investigar
• Ser creatiu constantment
•  Experiència com a base de l’aprenentatge
• Valoració i avaluació subjectives
•  Planificació i currículum oberts
•  L’aula és un espai de vida.

-Crítics: 

• Compromís amb la transformació de la societat
•  Alta càrrega de valors
• Subjectivitat
•  Debat i qüestions sobre l’ensenyament
• Traure el currículum ocult.

Vàrem posar en comú les descripcions que cadascú havia fet en la seua redacció "Que és per a tu un bon Mestre?” per veure cap a què tipus de Mestre ens acostàvem, i si, quasi tots plantejàvem el millor Mestre com una mescla de tots, però potser més pràctic que la resta. I és clar que el concepte Aula com espai de vida és un concepte ampli, cal tenir en compte que els Mestres desenvolupem una de les més importants influències sobre un xiquet (després de la família) i per això la nostra tramesa va més enllà d'ensenyar els coneixements bàsics que el currículum diu que cal que aprendrà, es tracta de procurar en tot moment el benestar del xiquet, l’educació, motivació o inclús els sentiments personals. Jo crec que és un concepte que es desenvoluparà molt durant tot el curs.

 He dit “semblava” perquè Carles, un professor de postura pràctica, sempre ens sorprén amb la seua metodologia, ens va fer posar-nos en cercle al voltant de la classe per a així poder comentar millor el llibre que havíem d'haver llegit: Frankenstein Educador. El llibre compara la història del famós Frankenstein, un home creat al gust d'altre, amb el que fa la pedagogia, construir un subjecte amb la suma de coneixements,és a dir, l'eduació no cal que siga fabricació. Una part que molts companys van destacar va ser la de què un no pot viure sense educació, i d’aquesta s’encarreguen els adults, però això no significa que educar siga crear a una persona al teu gust, sinó l’educació cal que ensenye a elegir, l’educació cal que siga una introducció al món cultural al qual es trobarà d’adult. Així, altra part que varen destacar molt és la tramesa del educador, el qual no s’ha de conformar amb què la persona haja aprés sinó que ha de ser lliure de tenir les seues opinions apart de què tu l’ensenyes.

Arribarem a la conclusió de què l’educació és indispensable en la vida d’un xiquet, i que als xiquets els formem nosaltres, la societat, la cultura, i els adults que influeixen sobre ell. A més, que no totes les practiques amb el fi d’innovar tenen la mateixa utilitat amb tots, ja que vare comprovar que aquella distribució no era la mes adequada. Tots ens podem equivocar!

El dijous vàrem acabar amb les reflexions sobre el llibre, i vàrem fer debat sobre la feina de l’educador a partir de la frase “No cal ensenyar, sinó en crear unes condicions perquè els xiquets aprenguen”. Ja que la professió de Mestre és vocacional, no pots abandonar un o varis xiquets quan no aprèn al mateix ritme o manera que la resta, no es tracta d'intentar ficar en el seu cap tot el que cal que tinguen, sinó trobar les maneres de motivar-los, de fer que això els agrade i poden aprendre de totes i cada una de les seues experiències i moments a l’escola.

També parlarem sobre la utilitat dels sistemes educatius, arribant a la conclusió de què d’una manera o altra si que fan falta, encara que es hagen de millorar, ja que no pot aprendre el mateix un xiquet de 6 anys que un de 12, per tant ha d’haver-hi una separació de cursos que porte a cap els coneixements adequats per a cada edat.

Les classes de debat són molt útils per poder adquirir opinions que no t’havies plantejat però amb els arguments i perspectiva dels altres inclús et fan canviar la teua pròpia opinió!